L’ÚLTIM SOPAR

Imagen de Google

Era l’hora de sopar. La mare va portar una truita de patates, el Rodrigo, el meu germà petit, i agafà un tros ràpidament. La mare estava molt callada i jo me’ls mirava a tots dos, en silenci. Semblava que el Rodrigo fos l’únic que gaudia d’aquell sopar.

De sobte, el terra va començar a tremolar molt fort, es sentien crits, com si els deus estiguessin barallant-se. El Rodrigo va deixar de menjar i es va tapar les orelles, la mare es va aixecar i se’l va emportar. Cada vegada es sentien més cops, i més forts.

• Vaig a veure que passa- digué el pare- passi el que passi no surtis d’aquí.